Llum de Flora. Pujada dels Alemanys 8, Girona.
Engalanament del pati Boada-Formiga pel Temps de Flors 2004
Omplint el buit sota l’arcada i emfatitzant el límit entre dos espais ben diferenciats, sorgeix un “mur de flors”.
Mil ampolles de plàstic queden suspeses en l’aire donant forma a mil flors de gelatina. Joc de colors, olors i reflexos que recorden als observadors que la primavera arriba.
El moviment, la llum i la transparència són requisits per representar un espai més ingràvid i immaterial.
“Llum de Flora” ha partit de tres premisses fonamentals: La primera és el reconeixement de l’espai. El lloc físic de la intervenció és en pati de la casa Boada-Formiga, situat al núm. 8 de la pujada dels Alemanys. El conjunt és una de les construccions que configuren el Call Jueu de Girona. Un barri que al mes de maig obre les portes i convida a ser visitat, amb el pretext d’una exposició floral.
El pati Boada-Formiga és un espai configurat per una primera zona que fa d’accés a la propietat, coberta i ombrívola i que dona pas a una segona zona descoberta, molt il·luminada i exposada als desitjos del temps. La idea és projectar un mur de flors que se situï en la franja que separa aquests dos ambients per potenciar més les característiques de cadascun i crear una barrera que cada cop que es traspassa faci passar al visitant d’un espai cobert i protegit a un altre de més obert i lliure.
La segona tracta la comprensió profunda de l’elecció dels materials donant resposta al tema “Girona Temps de Flors”. En el projecte el que es pretén és revalorar tot allò que consumim. Donar la volta al valor d’un objecte de la nostra vida diària i convertir-lo per un dia, en el protagonista de la festa. En definitiva, una de les nostres accions més contemporànies, reciclar, reutilitzar i revalorar tot allò que tenim a l’abast. Aquesta premissa agafa forma convertint una ampolla de 2 litres, de qualsevol de les nostres begudes refrescants, en el contenidor d’una flor de gelatina comestible. Per apropar-nos més al tema tintem aquestes gelatines amb de les restes dels cartutxos de les nostres impressores, aconseguint múltiples varietats de colors. La textura, el color, l’olor, la llum, els reflexos… ens ofereixen un ambient que ens recorda que la primavera arriba. Durant el pas del dia la llum ens arriba per diferents angles i l’espai es transforma amb ella.
La tercera analitza el funcionament i la intervenció de l’espectador. El mur és el nostre protagonista, és per això que està tractat com un objecte tridimensional i no com un pla. El conforma mil ampolles capiculades, per oferir dues cares homogènies, suspeses i encastades en una làmina de material transparent. Aquesta làmina està doblada per garantir l’horitzontalitat de l’ampolla un cop col·locada, a més d’estar fraccionada verticalment en 8 parts. Dues guies penjades del sostre al llarg de la línia d’intervenció, són les encarregades d’aguantar el conjunt.
L’espectador que arriba a Girona, busca poder intervenir en l’espai, és per això que el mur fraccionat permet obrir un pas per allà on es desitgi, fent-lo lliscar per la guia de manera que convida a ser traspassat i ser observat en diferents angles. Oferint al visitant que experimenti les sensacions dels dos espais abans esmentats i mostrar els canvis de llum a través dels materials translúcids.
PREMIS:
Primer premi d’Arquitectura Efímera. Comarques de Girona 2003
Finalista al FAD 2004 en la categoria d’Efímers.
DISSENY: Lluïsa Silla
PROCÉS I MUNTATGE, alumnes de 4t curs de l’escola La Salle
TEXT: Lluïsa Silla per la revista ON DISEÑO
FOTOGRAFIA: Lluís Bedós