Aquesta és la història de l’Eva i en Pere, que van decidir transformar una petita casa de poble entre mitgeres que, amb el pas del temps i el desús, s’havia acabat convertint en un antic paller. Un espai carregat de memòria, però que feia anys que demanava una nova oportunitat.
El repte principal era aconseguir, a partir d’una planta reduïda, un habitatge funcional on poder passar caps de setmana i temporades de vacances. Calia que fos pràctic i acollidor, però també que respirés muntanya, calma i autenticitat. Una casa senzilla, pensada per desconnectar i viure el poble amb intensitat.
L’estat inicial de l’edifici era força deteriorat. A l’interior, el pas del temps, les temperatures extremes i la humitat havien malmès greument les estructures de fusta, fins al punt que gairebé només se’n podia intuir la presència. Tot i això, les parets encara amagaven detalls ancestrals, testimonis d’una manera de construir pròpia del lloc, que des del primer moment vam voler conservar i recuperar.
La fusta esdevé la gran protagonista del projecte. Combinada amb les parets existents de pedra, aporta caliu, textura i una sensació de refugi que defineix tots els espais interiors. Cada element ha estat pensat per dialogar amb l’arquitectura original, sense impostures, deixant que els materials expliquin la seva pròpia història.
El resultat és una caseta de poble senzilla i honesta, que gaudeix d’unes vistes increïbles des de les seves finestres i que connecta directament amb l’entorn i la cultura local. Una casa que també posa de manifest aquella dita tan arrelada que diu que al poble d’Aristot a les gallines els posaven calces perquè els de Pont de Bar no es mengessin els ous de franc, recordant-nos amb un somriure que el territori, a més d’arquitectura, també és memòria i relat.