Quan em van presentar a Can Sisco, de seguida vam tenir una bona entesa. Des del primer moment es va establir una complicitat natural, basada en una manera compartida d’entendre l’arquitectura, el respecte pel que ja existeix i la voluntat de preservar l’essència del lloc.
El fort lligam familiar amb la propietat i l’estima profunda pel territori han estat presents al llarg de tot el procés i han esdevingut energies constants a l’hora de prendre decisions. Cada intervenció s’ha fet amb cura, escoltant la casa, la seva història i els records que conté, amb l’objectiu de donar-li continuïtat sense renunciar a una nova manera de viure-la.
El secret d’aquesta caseta rau en els detalls i en la segona vida que el propietari va voler donar a la fusta existent a la casa, convertint-la en un fil conductor del projecte. Elements que formaven part de l’estructura original han trobat nous usos:
— envans separadors transformats en mobles de cuina, plens de caràcter i memòria;
— portes antigues reconvertides en taules o, en alguns casos, restaurades amb delicadesa i adaptades a les noves estances, recordant-nos altres temps;
— mobles encastats als murs que s’han pogut extreure sencers per recuperar el protagonisme que sempre havien tingut.
A Can Sisco, la rehabilitació no ha estat només una qüestió constructiva, sinó una manera de mirar i de fer. S’hi han aplicat de manera coherent les tres R que tant defenso: Rehabilitar, Recuperar i Reciclar, posant en valor els materials existents, reduint l’impacte ambiental i preservant l’ànima de la casa perquè continuï viva en aquesta nova etapa
Exemple d’habitatge a la muntanya.